Aquest dimarts vam preparar una sessió diferent. Hermínia Carbó, pianista, oradora i també una apassionada de les danses en un estil de mímica, diferent del que estem acostumats.
Hermínia havia vingut amb una noia que ballava, encara que s'havia trencat un peu i anava amb muletes, o sigui que com deia Hermínia "ballarà sense cames". Jo no ho entenia fins que vaig veure la seva mímica.
La tarda va començar amb una explicació mol detallada de la dansa, la seva història... parlava molt bé i en molt de gust. Hi havia moltes danses; 2 o 3 de BACH i també de MOZART, altres més modernes i molt boniques, cada vegada fent l'explicació de cada una abans de que la ballarina es mogués.
Hermínia també tenia ganes de ballar i em va demanar a mi, Elena Fuster, que toqués al piano dues o tres peces i vaig tocar un tango, dos valsos de Txaikovski, una sardana i una dansa... i van ballar, Hermínia i públic.
La tarda va començar amb una explicació mol detallada de la dansa, la seva història... parlava molt bé i en molt de gust. Hi havia moltes danses; 2 o 3 de BACH i també de MOZART, altres més modernes i molt boniques, cada vegada fent l'explicació de cada una abans de que la ballarina es mogués.
Hermínia també tenia ganes de ballar i em va demanar a mi, Elena Fuster, que toqués al piano dues o tres peces i vaig tocar un tango, dos valsos de Txaikovski, una sardana i una dansa... i van ballar, Hermínia i públic.
A la nostra directora li va agradar i va dir GENIAL! una bona expressió.
MOLTES GRÀCIES A TOTS.
MOLTES GRÀCIES A TOTS.
