divendres, 31 de juliol del 2020

MÚSICA EN FAMILIA, 2022

 Ja estem a febrer, dia 4 de l'any 2022  i fa molt que no em poso al Bloger, per causa  de la PANDÈMIA , a "FEM MÚSICA" vaig deixar de parlar de la música en família. Jo n'estava orgullosa. Contant també ,els meus pares  i germans, erem una familia de lletres i la música també voltava per la cassa.El Ricard, el meu marit era un forofo de l'Ópera i ja des que tenía 16 anys,es va apuntar anar al "LICEU" i no fallava cap dissapta que no hi anes,tenía veu de tenor i encara que no s'hi dedicava professionalment,  també feia els seus pinitos a casa i a vegades jo lácompanyava al piano i ens ho passavem molt bè. Tenía la  música a dins i cantava amb molt de tamparament .Els nostres cinc fills,també es van aficionar a la música i a l'Opera al "LICEU" ho havíen viscut de petits.encara estan abonats a la mateixa cadira que havia ocupat el para, durant tants anys. 

El passat mes de gener, a poc a poc ,vem començar a fer actes, a l'Agrupaciò de la Caixa, amb el nostre titol de "FEM MUSICA" Victoria Salabarnada,piano, Lupe Golovardes,violí i María Sistach violoncel van començar la temporada tocant "TRIO LUVICMA" un gran concert de trios de HAYDN i obres d'autors clásics , que va tenir mol éxit,com sempre fan elles.

El meu fill Ricard, va parlar d'Ópera i amb una pantalla gran, feia passar,actes dels millors cantants.Va esser molt bonic i tots vem quedar entusiesmats, per aixó esperem que no tardi a tornar-ho a fer.

Una tarda (El SR. Miquel) eminent historiador , va donar una conferencia de Historia (jo no hi era) que els que escoltaven, van quedar bocabadats. Crec que també ja estan preperant, viatjes i excursions.

La propera entrada, explicaré,lo que farem al febrer.BONA TARDA


divendres, 10 de juliol del 2020

LA NOVA FAMILIA i MÚSICA

10 de Juliol de 2020: Al 1962, va néixer el segon fill, Ricard Pérez i Fuster, i la familia va anar augmentant, sense problemes, amb Gabriel Ma, Francesc Xavier i una mica més endavant, la petita Helena, o sigui que la Rosa María va ésser la gran de quatre germans més, encara que seguia sent una ninona. Jo seguia practicant el piano en els poquets ratets que tenia, tal com m'havia aconsellat el mestre Joan Altimira, a fi de no deixar-ho mai. El meu marit RICARD quan tornava de treballar, llegia una bona estona i després posava el que més li agradava i entusiasmava que era ÒPERA. Conexia totes les obres, tots els cantants, tenors, barítons, baix, contratenor, tiple, soprano, soprano dramàtica, mezzo, mezzo-soprano, contralt etc... i quan escoltava, no deixava passar ni un error i s'ho passava molt bé. A vegades escoltava òperes de Wagner a tot volum, s'entusiasmava i acabava parlant sol. Al Ricard i Xavier també van acabar com el pare (ho havíen viscut de petits). No sé qui en sap més. Entre aquest rebombori, jo estava a la saleta del piano intentant que Bach o Chopin estessin ben interpretats i de tan en tant sortia rondinant (que es això tan fort!) PROU! Els dos Ricards reien i el Xavier a la seva
 habitació seguia Wagner fent el compàs amb
el peu amb un soroll que retumbava. Acabavem rient, divertits de la bona tarda passada.