MÚSICA EN FAMILIA, 2022

 Ja estem a febrer, dia 4 de l'any 2022  i fa molt que no em poso al Bloger, per causa  de la PANDÈMIA , a "FEM MÚSICA" vaig deixar de parlar de la música en família. Jo n'estava orgullosa. Contant també ,els meus pares  i germans, erem una familia de lletres i la música també voltava per la cassa.El Ricard, el meu marit era un forofo de l'Ópera i ja des que tenía 16 anys,es va apuntar anar al "LICEU" i no fallava cap dissapta que no hi anes,tenía veu de tenor i encara que no s'hi dedicava professionalment,  també feia els seus pinitos a casa i a vegades jo lácompanyava al piano i ens ho passavem molt bè. Tenía la  música a dins i cantava amb molt de tamparament .Els nostres cinc fills,també es van aficionar a la música i a l'Opera al "LICEU" ho havíen viscut de petits.encara estan abonats a la mateixa cadira que havia ocupat el para, durant tants anys. 

El passat mes de gener, a poc a poc ,vem començar a fer actes, a l'Agrupaciò de la Caixa, amb el nostre titol de "FEM MUSICA" Victoria Salabarnada,piano, Lupe Golovardes,violí i María Sistach violoncel van començar la temporada tocant "TRIO LUVICMA" un gran concert de trios de HAYDN i obres d'autors clásics , que va tenir mol éxit,com sempre fan elles.

El meu fill Ricard, va parlar d'Ópera i amb una pantalla gran, feia passar,actes dels millors cantants.Va esser molt bonic i tots vem quedar entusiesmats, per aixó esperem que no tardi a tornar-ho a fer.

Una tarda (El SR. Miquel) eminent historiador , va donar una conferencia de Historia (jo no hi era) que els que escoltaven, van quedar bocabadats. Crec que també ja estan preperant, viatjes i excursions.

La propera entrada, explicaré,lo que farem al febrer.BONA TARDA

LA NOVA FAMILIA i MÚSICA

10 de Juliol de 2020: Al 1962, va néixer el segon fill, Ricard Pérez i Fuster, i la familia va anar augmentant, sense problemes, amb Gabriel Ma, Francesc Xavier i una mica més endavant, la petita Helena, o sigui que la Rosa María va ésser la gran de quatre germans més, encara que seguia sent una ninona. Jo seguia practicant el piano en els poquets ratets que tenia, tal com m'havia aconsellat el mestre Joan Altimira, a fi de no deixar-ho mai. El meu marit RICARD quan tornava de treballar, llegia una bona estona i després posava el que més li agradava i entusiasmava que era ÒPERA. Conexia totes les obres, tots els cantants, tenors, barítons, baix, contratenor, tiple, soprano, soprano dramàtica, mezzo, mezzo-soprano, contralt etc... i quan escoltava, no deixava passar ni un error i s'ho passava molt bé. A vegades escoltava òperes de Wagner a tot volum, s'entusiasmava i acabava parlant sol. Al Ricard i Xavier també van acabar com el pare (ho havíen viscut de petits). No sé qui en sap més. Entre aquest rebombori, jo estava a la saleta del piano intentant que Bach o Chopin estessin ben interpretats i de tan en tant sortia rondinant (que es això tan fort!) PROU! Els dos Ricards reien i el Xavier a la seva

 habitació seguia Wagner fent el compàs amb
el peu amb un soroll que retumbava. Acabavem rient, divertits de la bona tarda passada.

 

RICARD PEREZ; ELENA I ROSAMARIA

Diumenge 14 Juny 2020:  RICARD i JO, ens vam casar el 1 de maig 1959, després d'una cerimònia molt bonica i un gran acomiadament i una encara més maca Lluna de mel, ens en vam anar a viure a BARCELONA, en un piset del carrer Sant Antoni M. Claret, plaça Maragall. Era petit però molt maco i a més hi havia la gran sorpresa, ¡¡Un piano, col·locat a la saleta on seria el meu estudi! RICARD, havia pensat en tot i va ésser una gran al·legria pels dos. Vaig començar les lliçons de música amb el MESTRE ALTIMIRA, estudiant de debò. Els exàmens eren al juny de 1960 hi vam anar, només que ja no erem RICARD i ELENA , ja erem tres, RICARD, ELENA i la petitona ROSAMARIA, que només tenia dos mesets, petiteta, redoneta i maquíssima. No recordo bé com va ésser, que no vam trobar passatge, perquè l'avió arribes el dia dels exàmens i vam arribar el dia següent. Els mestres ja estàven avisats, però un d'ells no estava molt conforme i em va dir (Porqué no ha llegado antes? )- ( lo siento, però no habia passaje) i va contestar en cara de pocs amics,(HABER VENIDO NADANDO¡¡) recordo que les cames em tremolaven, però al posarme al piano em vaig calmar un poquet.
L'exàmen de piano era molt difícil, Preludi i Fuga de BAch, dos estudis de chopin, una sonata de Beethoven, Schumann, Mozart i una peça de memoria obligada. De Música de Cambra, vaig tocar" La Primavera", Sonata de Beethoven per a violí i piano. El que tocava amb mi ,era el violinista manacorí JAUME PIÑA.  
Els exàmens van anar força bé, ACOMPANYAMENT, Notable, Curs de piano, Excel·lent, Música de Cambra, Excel·lent i entre la lliçó a vista i cant coral, va resultar  nota global Excel·lent. 
El més graciós, es que la petita Rosamaria, no callava i una de les professores, la passejava amunt i avall.  Un altra record d'allò més entranyable.

RICARD,ELENA i LA MÚSICA

5- Juny-2020: A poc a poc, ens anem sortin del tunel de la Pandemia del COVID-19, però

 
  el Virus, encara està pressent i hem d'anar amb conte. Es obligació portar una mascareta i estar atents a les distancies d'una persona a l'altra. Podem sortir una horeta, anar a comprar i a la Farmacia. Evitar les reunions...etc... Les activitats de l'Agrupació de" la Caixa" de moment estan paradas, encara que, el meu fill Ricard, per internet, envia entreteniments virtuals als socis. Espero que, tornarem començar octubre del 2020.
Jo aprofito per seguir recordant. Ricard i jo, ens voliem cassar, tenia 19 anys i encara em faltava un curs, per acabar la carrera de  piano. en aquell temps, no eres major d'edat fins els 22, pero els meus pares consentien si jo de casada acabava totes les asignatures que faltaven. El Ricard es va al.legrar molt i ja buscava el meu mestre, Juan Altimira,Pianista i violinista de l'Orquestra de Barcelona.
Ricard tenia un dó especial per la música, tenia veu de tenor i havia estudiat solfeig i cant amb la Srta Ramió i a part de esser Graduat Social i esser un gran traballador de "La Caixa" era un gran musicoleg i un gran entusiaste de  L¡Ópera. al Liceu, des que tenia 16 anys,no es deixava cap obra,  mes endevant es va comprar un abono, que encara,(fà 12 anys que va morí) els nostres fills aprofiten, amb 4 butaques més.

Per això, Ricard, li agradava molt que la seva dona toqués el piano.
Una vegada cassats, sempre em va ajudar amb els meus estudis i vaig fer l'ultim curs de la carrera de piano, amb el nou profesor, Sr. Altimira. faltaven varies asignatures, que comprenien l'últim curs, com Música de CAmbra, 2 d´acompanyament,11 peçes pianístiques, Cant Coral...

SEGUIM RECORDANT.

Diumenge 26 abril- 2020
Era molt joveneta, quant vaig conèixer, Ricard Pèrz Alcaraz; ell vivia a Barcelona i jo encara estava a Manacor, amb els meus pares i germans que érem vuit i una nena que va morir als set anys, de meningitis epidèmica. Jo no estava tan enamorada com ell, però  s'el veia molt bona persona i també  vaig acabar, com ell, enamorada. La meva germana Assumpta, es va casar 4 anys abans que jo i ja vivia a Barcelona i després a Sant Cugat. Jordi Casamor, el seu marit i el Ricard, treballaven a "La Caixa" i éren amics, per això, les vacances d'estiu, les passava a Barcelona a casa de Jordi i Assumpta i així poguer veure al Ricard. Ell anava a Manacor, Mallorca, les vecances de Nadal i ens tornavem. Ens anavem coneixent el mateix temps que jo ajudava a la meva germana, amb els seus petits fillets, bé, els pocs ratos que el Ricard no estav

a, perquè cada dia m'anava a buscar i em portava a conèixer Barcelona, LA FONT DEL GAT, LA SAGRADA FAMÍLIA, LA PEDRERA... no paràvem de passejar. Assumpta tenia un piano que també anava practicant, recordo, que quant faltava poc, perquè el Jordi arribes a l'hora de dinar, ella l'esperava, interpretant boniques cançons, una d'elles era la dança de Tchaikowski, que a vegades ara toco jo. Seria l'any 1956 i s'els veia una parella enamorada i entrenyable que ja tenien dos petits maquíssims. Amb aquell piano jo també vaig fer els meus pinitos i Assumpta i jo acompanyàvem el Ricard, cantant cançons catalanes. Tenia veu de tenor i cantava amb molta musicalitat. Quins Temps! Temps d'anyorança.

RECORDANT: AMB UN TEMPS DIFÏCIL

DIVENDRES, 24 i dissabta 25 -Abril 2020

RECORDANT.

Fá  més d'un mes que estic a casa confinada, per el ditxós virus maligne, coronavirus o COVID-19.
Es propaga ràpidament i encara més, a les persones grans. Es considera, per l'edat, que sóc una persona gran, encara que no tinc cap patologia, si no compto amb el lumbago i mal d'esquena.
Estar a casa està bé, no em falta de res i els meus fills són molt estrictes i de moment no em deixen sortir i a més, el meu net Edgar,  em fa la compra. 

El dimarts passat, des la farmàcia em va trucar per dir que la farmacèutica  em portaria el paquet (però no obris la porta àvia!) A les dues de la tarda, va trucar a baix  la Montse, la apotecària, portant les poquetes medicines que necessito. Ella em va demanar que obrís (no passa res, porto un desinfectant). Semblava un marcià, tan ben equipada i amb un esprai, va esquitxar tot el que va poder i a mi també.

Amb tot aquest confinament, no acabo de concentrar-me i el que mes recordo es la meva mare a Manacor, Mallorca. Era una persona entranyable. Doña María Perelló Tries. No havia estudiat música, però la música la tenia a ella i sempre cantava, mentre anava ocupada amb les feines de la casa.
Ella volia que les seves filles toquessin el piano i les meves germanes Margot i Assumpta van començar a aprendre solfeig, amb una professora que es deia Juana Mora, parenta del meu pare per part de l'oncle Francesc Forteza. A casa teniem un piano vell que era de les tietes que havien entrat a un convent per monges. Jo el ser la petita de la casa, només vaig conèixer la tieta Catalina que era de clausura a Cistierna, on allà es deia "Sor María Beatriz del niño Jesus".

 El piano vell, va esser molt ben aprofitat i les meves germanes anaven avançant i jo també volia, només tenia 8 anys, però no podia esperar més. M'agradava sentir-les. Jo volia ésser igual. 

Demà seguiré amb un altra entrada. 

A les 7'30 tinc una vídeoconferència amb tots els fills i nets. 

FINS DEMÀ. 

24- 3 -2020
La meva mare (sa mamà) a la que jo enyoro tant, per les tardes s'asseia a la camilla de la saleta, on hi havia el piano, i ens deia... me voleu donar un concert? i hi anavem les tres, contentes de que algú ens escoltés. 

Cada una volia ser la primera, encara que no sabiem, que sa mamà ho feia per escoltar-nos i el  mateix temps, estudiéssim. El meu pare estava a l'habitació del primer pis i si sentia una nota falsa, sentíem tres copets de bastó, que ja sabíem lo que volia dir. 

Quina cosa més bella!

DUES TROBADES; ANUL·LADES

Encara ens faltaven dues trobades més, el mes de març, "Parlem d'Òpera" per Ricard Pérez i Fuster i "FEM MÚSICA" per Elena Fuster i Perelló. 

El Ricard, fa molts anys que està abonat a  l'Òpera del "LICEU" i te el mateix abonament que tenia el seu pare Ricard Pérez Alcaraz que anava al Liceu des que tenia 16 anys. RICARD, porta molt bé aquest curs, que tracta de visualitzar amb una pantalla bocins d'òperes més famoses, amb els millors cantants, fent una explicació de cada cosa. L'ultim dia.

"Luccia de Lamermour" el maquíssim CONCERTANT.
Te seguidors com Albert i Josep Lluís Ruiz, entre altres que també van a MÚSICA, són persones que entenen molt de cant i dona gust sentir-los debatre amb el Ricard amb entusiasme. 

La segona trobada era "FEM MÚSICA" i en aquest cas havíem preparat un recital de piano, per Elena Fuster, començant explicant, la vida dels compositors que interpretava, com MOZART, LISZT, TURINA, BACH, MENDELSSOHN....   

No ens vam poder presentar  per la PANDÈMIA  del Virus COVID-19, un virus que es propaga molt fàcilment i estem tots confinats a casa. 

Com he dit abans sembla que el món s'ha parat.

Demà seguiré amb un altra entrada. FINS DEMÀ.

"TRIO LUVICMA" 3 març 20

Aquest concert, de música de cambra, es va fer abans del CONFINAMENT, per la pandèmia de la COVID-19. 

Era el dia 3, III, 2020.  "Trio Luvicma" a L'Agrupació: associació de jubilats, pensionistes i exempleats del  Grup "La Caixa" C. París 189, entresòl. 

Després d'aquest concert, jo diria que es va parar el món.
El concert estava format per Victòria Salabarnada, piano, Lupe Golobardes, violí i Maria Sistach, violoncel; tres grans de la música. 

Al saló, no massa gran, encara que a la gent li agrada, posem cadires en fila i es veu que es troben a gust,els assistents al concert. Tots ens coneixem i es molt bonic trobar-se cada vegada que hi ha una actuació.
PROGRAMA:  G.F. Häendel, Andante, F. Schubert, andante, F. Schubert, Sonatina Op. 37 No. I E. Grieg, Primavera, J. Haydn, Trio n. 39 "Gypsy", A. Rubistein, Mélodie, TXaikouski, Canzoneta  i J. Schobert, Allegro de la Sonata N. 9. 

El saló es va omplir de música, molta música ben interpretada (ja ho sabíem) per aquestes tres Senyores, tan ben conjuntades, cada una amb el seu instrument. va agradar tant que van seguir tocant una bona estona més pels aplaudiments del públic. 

MOLTES GRÀCIES a les tres i a TOTS. Va ésser un concertàs. 
En  acabat, aplaudiments, flors, fotos, felicitacions i abraçades... la gent no marxava.

Vull fer un record per aquell Sr. tan estimat com era Antoni Ribelles (Antoñito) que després de 12 anys de no va fallar mai, aquest dia, va ésser el primer. S'asseia davant de tot i encara que a vegades
feia una becaina, quant acabava tot eren alabances i deia "l'Elena es la millor per organitzar aquestes coses".  

Sr Ribelles, et trobarem a faltar, al Cel et veurem.

DIMARTS DIA 14 DE GENER

Dimarts 14 de gener de 2020, després de reis, tornàvem a començar "FEM MÚSICA". Havíem passat les vacances de Nadal encara que amb constipats i grips, normals del temps una mica fred que ens va fer. Celebrant totes les festes amb molta il·lusió i pensant amb els qui faltaven, però tot molt maco.
Aquest dimarts vam preparar una sessió diferent. Hermínia Carbó, pianista, oradora i també una apassionada de les danses en un estil de mímica, diferent del que estem acostumats. 

Hermínia havia vingut amb una noia que ballava, encara que s'havia trencat un peu i anava amb muletes, o sigui que com deia  Hermínia "ballarà sense cames". Jo no ho entenia fins que vaig veure la seva mímica.
La tarda va començar  amb una explicació mol detallada de la dansa, la seva història... parlava molt bé i en molt de gust. Hi havia moltes danses; 2 o 3 de BACH i també de MOZART, altres més modernes i molt boniques, cada vegada fent l'explicació de cada una abans de que la ballarina es mogués.
Hermínia també tenia ganes de ballar i em va demanar a mi, Elena Fuster, que toqués al piano dues o tres peces i vaig tocar un tango, dos valsos de Txaikovski, una sardana i una dansa... i van ballar, Hermínia i públic. 

A la nostra directora li va agradar i va dir GENIAL! una bona expressió.

MOLTES GRÀCIES A TOTS.

PESSEBRE, NADAL 2019

Dimecres dia 18 de desembre de 2019, a l'Agrupació del grup de "la caixa" al carrer París 189.
Com cada any fem un pessebre i tots posem de la nostra part per participar; hi ha els stors de patchwork dirigit per Guillermina, tots tan ben posats en exposició. Maquíssims.
Aquest dia la nostra directora tenia la grip i l'Ana i el Ricard van fer un petit programa perquè tot sortís bé.
Es va donar un regal als socis mes antics, La presentació del Pessebre va anar a càrrec del Sr. Miquel que te molta facilitat de paraula i ho va fer molt bonic.
Ens van repartir poemes, que van ser recitats amb molta seguretat i també hi vam participar els de "FEM MÚSICA". Va començar "El Trio Luvicma" El duo de Cambra Carme Rius i Victoria Salabarnada, seguit per Alvaro Onrubia, baríton, acompanyat al piano per Carme Rius, que també va dirigir les nadales que vam cantar tots.
Per acabar Lupe Golobardes violí i Elena Fuster piano van tocar el primer temps de la "Sonata la Primavera" de Beethoven.
En acabat, tots ens vam acostar a les taules que ja estaven preparades amb canapès, turrons i pastissos i una copeta de cava per celebrar el NADAL. 
Una tarda molt complerta.

GRÀCIES A TOTS.

MISSA A LA CRIPTA DE LA SAGRADA FAMÍLIA

El dia 16 de desembre del 2019 vam anar a la Cripta de La Sagrada Família, on cada any fem celebrar una Missa pels socis de l'Agrupació que ja ens han deixat. La celebració era a càrrec de mossèn Turull, un senyor amb tota la seva humanitat. Cantava  Rosa Maria Ysàs, mezzosoprano i l'orgue Elena Fuster. També el baríton Alvaro Onrubia, que va cantar Adeste Fideles i va dirigir tres nadales; El 25 de desembre, Què li darem al Noi de la Mare i la maquíssima Santa Nit.

Faltava cinc minuts per acabar i vaig notar que a mi, la que tocava l'orgue, Elena Fuster, m'estaven estirant de la part de dins, tirant del meu vestit, que per poc no vaig caure damunt aquella persona que al girar-me em va semblar un espectro; "Pari, ja se li ha acabat el temps!" deia amb un to nerviós i estrany i jo a punt de caure li vaig dir que em deixes acabar... que em deixés... Alvaro va sortir i aquella dona va marxar.

La mezzo Ysàs va cantar: Caro mio ben de Jordani, Ave Maria de Schubert, Ave Verum Corpus, El Cant dels Ocells, amb un temperament musical d'allò més bonic. Va esser tot molt maco i l'església estava plena i no paraven de felicitar-nos.

Al sortir vam parlar amb el Sr. Llorens de secretaria i ens va explicar que canviarien d'orgue, que si volia ésser padrina d'un tub i em va fer molta il·lusió i vaig apuntar-me. El Sr, Llorens és molt agradable i em va tractar molt bé.

Tornarem el desembre del 2020!

MÚSICA DE CAMBRA

FEM MÚSICA, dia tres de desembre de 11 a 1h. del matí, vam gaudir de música de cambra per les nostres pianistes Victoria Salabarnada i Carme Rius.
Com sempre van omplir de música el saló on tenim el piano. Tocaven a quatre mans moltes obres; Haydn, Mozart, Strauss, Beethoven... i cap al final ens van fer escoltar jazz i cançons catalanes i una sardana.
Com sempre, ens ho van fer passar molt bé. La sala estava plena i els aplaudiments no van faltar.

Felicitats per aquestes pianistes tan fabuloses i moltes gràcies.

GRÀCIES! de tot cor i fins aviat.