El dia 25 de març de 2014, vam canviar el tema. De música clássica passàrem a fer música lleugera, però abans, vam escoltar a la nostra oradora Ana Maria Borbón parlant dels instruments i musics que li agradaven més.
Primer instrument l'Arpa, després Orgue i Piano, instrument que havia estudiat de joveneta amb una professora que es deia Felisa Blanco i que tocava la Polonesa de Chopin molt bé. Després del piano l'instrument que més li agrada és el violoncel i la guitarra espanyola.
Dels compositors, el seu preferit és Beethoven del que té totes les simfonies, tot seguit J. S. Bach que tocat amb Orgue és sublim, de Mozart el "Rèquiem" la fa plorar, Hendel "El Messies". Coincideix amb el meu fill Ricard Perez (article del Butlletí de L'associació) amb una actuació al Palau de la Música, que tots i tots s'aixecaven cantant l'Al·leluia. També de Hendel, "Rinaldo" de Mendelsson, "El somni d'una nit d'estiu", de Txaikovski "El Trencanous" que el té al mòbil, de Vivaldi "Les quatre estacions". Chopin "La Polonesa", de Strauss els Valsos. Wagner és massa per ella i el "Tristany" el troba avorrit, no obstant li agrada "Petruska" de Stravinsky, Maler i Schubert "La Rosa de Brisa" que la va tatarejar,
però "El Bolero de Ravel" li fa estar inquieta... ÉS UN PENSAMENT, de Ana Maria Borbó.
El programa va ésser de piano, interpretat per Elena Fuster després de remenar partitures antigues que el meu marit i jo tocàrem quant érem joves. Els papers s'havien enfosquit amb un to groguenc, fulles arrugades i algun trosset rosegat... però em portaven records molt dolços y tardes molt boniques.
Ricard escoltava i dirigia i també cantava, "La fadrina va a la font", "Marta"... moltes cançons i àries que li havia ensenyat la seva mestra, Srta. Remió.
Buscant, buscant vaig escollir, "Torroella Villa Vella" (sardana) - V. Bou, "El Pequeño Campesino" (Baiao) - Frontini, "Amor de Muñecos" (Cuplé) - Abades, "La chica del 17" (cuplé) - B. Azagra, "Bolero Mallorquín" - C. Cerdà, "Lilí Marleen" -Schulze, "New York, New York" - Kander, "El tercer Hombre" - A. Karas, "Cabaret" - Kander i per acabar un Bugui-bugui - Wright molt mogut dels anys 50.
Feia poc que amb Montse Ventura havíem anat al "Gran Teatre del Liceu" a escoltar música de Glen Miller i me vaig animar. Es va notar més alegria entre el public i després vam cantar; "Nena", "El Relicario", "Al Uruguay"...
Al sortir estaven tots contents. Valia la pena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada