RICARD PEREZ; ELENA I ROSAMARIA

Diumenge 14 Juny 2020:  RICARD i JO, ens vam casar el 1 de maig 1959, després d'una cerimònia molt bonica i un gran acomiadament i una encara més maca Lluna de mel, ens en vam anar a viure a BARCELONA, en un piset del carrer Sant Antoni M. Claret, plaça Maragall. Era petit però molt maco i a més hi havia la gran sorpresa, ¡¡Un piano, col·locat a la saleta on seria el meu estudi! RICARD, havia pensat en tot i va ésser una gran al·legria pels dos. Vaig començar les lliçons de música amb el MESTRE ALTIMIRA, estudiant de debò. Els exàmens eren al juny de 1960 hi vam anar, només que ja no erem RICARD i ELENA , ja erem tres, RICARD, ELENA i la petitona ROSAMARIA, que només tenia dos mesets, petiteta, redoneta i maquíssima. No recordo bé com va ésser, que no vam trobar passatge, perquè l'avió arribes el dia dels exàmens i vam arribar el dia següent. Els mestres ja estàven avisats, però un d'ells no estava molt conforme i em va dir (Porqué no ha llegado antes? )- ( lo siento, però no habia passaje) i va contestar en cara de pocs amics,(HABER VENIDO NADANDO¡¡) recordo que les cames em tremolaven, però al posarme al piano em vaig calmar un poquet.
L'exàmen de piano era molt difícil, Preludi i Fuga de BAch, dos estudis de chopin, una sonata de Beethoven, Schumann, Mozart i una peça de memoria obligada. De Música de Cambra, vaig tocar" La Primavera", Sonata de Beethoven per a violí i piano. El que tocava amb mi ,era el violinista manacorí JAUME PIÑA.  
Els exàmens van anar força bé, ACOMPANYAMENT, Notable, Curs de piano, Excel·lent, Música de Cambra, Excel·lent i entre la lliçó a vista i cant coral, va resultar  nota global Excel·lent. 
El més graciós, es que la petita Rosamaria, no callava i una de les professores, la passejava amunt i avall.  Un altra record d'allò més entranyable.