LA NOVA FAMILIA i MÚSICA

10 de Juliol de 2020: Al 1962, va néixer el segon fill, Ricard Pérez i Fuster, i la familia va anar augmentant, sense problemes, amb Gabriel Ma, Francesc Xavier i una mica més endavant, la petita Helena, o sigui que la Rosa María va ésser la gran de quatre germans més, encara que seguia sent una ninona. Jo seguia practicant el piano en els poquets ratets que tenia, tal com m'havia aconsellat el mestre Joan Altimira, a fi de no deixar-ho mai. El meu marit RICARD quan tornava de treballar, llegia una bona estona i després posava el que més li agradava i entusiasmava que era ÒPERA. Conexia totes les obres, tots els cantants, tenors, barítons, baix, contratenor, tiple, soprano, soprano dramàtica, mezzo, mezzo-soprano, contralt etc... i quan escoltava, no deixava passar ni un error i s'ho passava molt bé. A vegades escoltava òperes de Wagner a tot volum, s'entusiasmava i acabava parlant sol. Al Ricard i Xavier també van acabar com el pare (ho havíen viscut de petits). No sé qui en sap més. Entre aquest rebombori, jo estava a la saleta del piano intentant que Bach o Chopin estessin ben interpretats i de tan en tant sortia rondinant (que es això tan fort!) PROU! Els dos Ricards reien i el Xavier a la seva

 habitació seguia Wagner fent el compàs amb
el peu amb un soroll que retumbava. Acabavem rient, divertits de la bona tarda passada.