EN RECORD DE JOSEP CALVO I NÚRIA TURULL

El mes de Mars ( un dia ) vaig rebre una trucada de telefon. Era Nuria Calvo, la conaguda violoncel·lista de L'Orquestra, OBC. Perlava sobra la Revista Sonagrama Magazin. www.sonograma.org, dirigida per la Sra Carme Miró, que volian fer un homenatje els seus pares, Josep Calvo i Nuria Turull i va demenar-me de escriura unes paraules ya que jo havia treballat fent de acompanyant al piano  dels seus alumnes de violí. Per a mí va esser una satisfacció recordar temps enrera i vaig decidir-me

PER  LA REVISTA SONOGRAMA

Sóc Elena Fuster, professora jubilada de la prestigiosa Acadèmia de deMúsica Ars Nova, fundada i dirigida magistralment per la gran pianista i pedagoga musical Maria Canals Cendrós. Vaig dedicar la meva tasca pedagògica als alumnes de piano, des de primer curs fins a vuitè, i també vaig ser professora acompanyant d’altres instruments com el violí.
A finals dels anys vuitanta, em van demanar que fes de pianista acompanyant. Va ser aleshores quan vaig tenir la satisfacció de conèixer el mestre de violí de l’acadèmia. Josep Calvo fou un gran músic i una excel·lent persona; vaig col·laborar amb les classes, els exàmens i les audicions dels seus alumnes, com Carles Franco, Cristian Benito, Oriol Algueró, Cristina Serra, Enric Recoder, Alba Florença, el «petit» Sánchez Ocaña.
Era un mestre que ensenyava a estimar la música, i tots els seus alumnes l’adoraven.
Més endavant vaig tenir el gust de conèixer Núria Turull, pianista (una persona encantadora) que junt amb el seu marit formaven una família de musics. Tres filles (violí, viola i violoncel), gendres, néts i nétes. Tots bons musics. N’estaven ben orgullosos.
També jo vaig aprendre estimar més la música. Per a mi, aquella època va ser molt bonica.