habitació seguia Wagner fent el compàs amb
el peu amb un soroll que retumbava. Acabavem rient, divertits de la bona tarda passada.
el peu amb un soroll que retumbava. Acabavem rient, divertits de la bona tarda passada.
divendres, 10 de juliol del 2020
LA NOVA FAMILIA i MÚSICA
10 de Juliol de 2020: Al 1962, va néixer el segon fill, Ricard Pérez i Fuster, i la familia va anar augmentant, sense problemes, amb Gabriel Ma, Francesc Xavier i una mica més endavant, la petita Helena, o sigui que la Rosa María va ésser la gran de quatre germans més, encara que seguia sent una ninona. Jo seguia practicant el piano en els poquets ratets que tenia, tal com m'havia aconsellat el mestre Joan Altimira, a fi de no deixar-ho mai.
El meu marit RICARD quan tornava de treballar, llegia una bona estona i després posava el que més li agradava i entusiasmava que era ÒPERA. Conexia totes les obres, tots els cantants, tenors, barítons, baix, contratenor, tiple, soprano, soprano dramàtica, mezzo, mezzo-soprano, contralt etc... i quan escoltava, no deixava passar ni un error i s'ho passava molt bé. A vegades escoltava òperes de Wagner a tot volum, s'entusiasmava i acabava parlant sol. Al Ricard i Xavier també van acabar com el pare (ho havíen viscut de petits). No sé qui en sap més. Entre aquest rebombori, jo estava a la saleta del piano intentant que Bach o Chopin estessin ben interpretats i de tan en tant sortia rondinant (que es això tan fort!) PROU! Els dos Ricards reien i el Xavier a la seva
diumenge, 14 de juny del 2020
RICARD PEREZ; ELENA I ROSAMARIA
Diumenge 14 Juny 2020: RICARD i JO, ens vam casar el 1 de maig 1959, després d'una cerimònia molt bonica i un gran acomiadament i una encara més maca Lluna de mel, ens en vam anar a viure a BARCELONA, en un piset del carrer Sant Antoni M. Claret, plaça Maragall. Era petit però molt maco i a més hi havia la gran sorpresa, ¡¡Un piano, col·locat a la saleta on seria el meu estudi! RICARD, havia pensat en tot i va ésser una gran al·legria pels dos. Vaig començar les lliçons de música amb el MESTRE ALTIMIRA, estudiant de debò. Els exàmens eren al juny de 1960 hi vam anar, només que ja no erem RICARD i ELENA , ja erem tres, RICARD, ELENA i la petitona ROSAMARIA, que només tenia dos mesets, petiteta, redoneta i maquíssima. No recordo bé com va ésser, que no vam trobar passatge, perquè l'avió arribes el dia dels exàmens i vam arribar el dia següent. Els mestres ja estàven avisats, però un d'ells no estava molt conforme i em va dir (Porqué no ha llegado antes? )- ( lo siento, però no habia passaje) i va contestar en cara de pocs amics,(HABER VENIDO NADANDO¡¡) recordo que les cames em tremolaven, però al posarme al piano em vaig calmar un poquet.
L'exàmen de piano era molt difícil, Preludi i Fuga de BAch, dos estudis de chopin, una sonata de Beethoven, Schumann, Mozart i una peça de memoria obligada. De Música de Cambra, vaig tocar" La Primavera", Sonata de Beethoven per a violí i piano. El que tocava amb mi ,era el violinista manacorí JAUME PIÑA.
Els exàmens van anar força bé, ACOMPANYAMENT, Notable, Curs de piano, Excel·lent, Música de Cambra, Excel·lent i entre la lliçó a vista i cant coral, va resultar nota global Excel·lent.
El més graciós, es que la petita Rosamaria, no callava i una de les professores, la passejava amunt i avall. Un altra record d'allò més entranyable.
L'exàmen de piano era molt difícil, Preludi i Fuga de BAch, dos estudis de chopin, una sonata de Beethoven, Schumann, Mozart i una peça de memoria obligada. De Música de Cambra, vaig tocar" La Primavera", Sonata de Beethoven per a violí i piano. El que tocava amb mi ,era el violinista manacorí JAUME PIÑA.
Els exàmens van anar força bé, ACOMPANYAMENT, Notable, Curs de piano, Excel·lent, Música de Cambra, Excel·lent i entre la lliçó a vista i cant coral, va resultar nota global Excel·lent.
El més graciós, es que la petita Rosamaria, no callava i una de les professores, la passejava amunt i avall. Un altra record d'allò més entranyable.
divendres, 5 de juny del 2020
RICARD,ELENA i LA MÚSICA
5- Juny-2020: A poc a poc, ens anem sortin del tunel de la Pandemia del COVID-19, però
el Virus, encara està pressent i hem d'anar amb conte. Es obligació portar una mascareta i estar atents a les distancies d'una persona a l'altra. Podem sortir una horeta, anar a comprar i a la Farmacia. Evitar les reunions...etc... Les activitats de l'Agrupació de" la Caixa" de moment estan paradas, encara que, el meu fill Ricard, per internet, envia entreteniments virtuals als socis. Espero que, tornarem començar octubre del 2020.
Jo aprofito per seguir recordant. Ricard i jo, ens voliem cassar, tenia 19 anys i encara em faltava un curs, per acabar la carrera de piano. en aquell temps, no eres major d'edat fins els 22, pero els meus pares consentien si jo de casada acabava totes les asignatures que faltaven. El Ricard es va al.legrar molt i ja buscava el meu mestre, Juan Altimira,Pianista i violinista de l'Orquestra de Barcelona.
Ricard tenia un dó especial per la música, tenia veu de tenor i havia estudiat solfeig i cant amb la Srta Ramió i a part de esser Graduat Social i esser un gran traballador de "La Caixa" era un gran musicoleg i un gran entusiaste de L¡Ópera. al Liceu, des que tenia 16 anys,no es deixava cap obra, mes endevant es va comprar un abono, que encara,(fà 12 anys que va morí) els nostres fills aprofiten, amb 4 butaques més.
Per això, Ricard, li agradava molt que la seva dona toqués el piano.
Una vegada cassats, sempre em va ajudar amb els meus estudis i vaig fer l'ultim curs de la carrera de piano, amb el nou profesor, Sr. Altimira. faltaven varies asignatures, que comprenien l'últim curs, com Música de CAmbra, 2 d´acompanyament,11 peçes pianístiques, Cant Coral...
el Virus, encara està pressent i hem d'anar amb conte. Es obligació portar una mascareta i estar atents a les distancies d'una persona a l'altra. Podem sortir una horeta, anar a comprar i a la Farmacia. Evitar les reunions...etc... Les activitats de l'Agrupació de" la Caixa" de moment estan paradas, encara que, el meu fill Ricard, per internet, envia entreteniments virtuals als socis. Espero que, tornarem començar octubre del 2020.
Jo aprofito per seguir recordant. Ricard i jo, ens voliem cassar, tenia 19 anys i encara em faltava un curs, per acabar la carrera de piano. en aquell temps, no eres major d'edat fins els 22, pero els meus pares consentien si jo de casada acabava totes les asignatures que faltaven. El Ricard es va al.legrar molt i ja buscava el meu mestre, Juan Altimira,Pianista i violinista de l'Orquestra de Barcelona.
Ricard tenia un dó especial per la música, tenia veu de tenor i havia estudiat solfeig i cant amb la Srta Ramió i a part de esser Graduat Social i esser un gran traballador de "La Caixa" era un gran musicoleg i un gran entusiaste de L¡Ópera. al Liceu, des que tenia 16 anys,no es deixava cap obra, mes endevant es va comprar un abono, que encara,(fà 12 anys que va morí) els nostres fills aprofiten, amb 4 butaques més.
Una vegada cassats, sempre em va ajudar amb els meus estudis i vaig fer l'ultim curs de la carrera de piano, amb el nou profesor, Sr. Altimira. faltaven varies asignatures, que comprenien l'últim curs, com Música de CAmbra, 2 d´acompanyament,11 peçes pianístiques, Cant Coral...
diumenge, 26 d’abril del 2020
SEGUIM RECORDANT.
Diumenge 26 abril- 2020
Era molt joveneta, quant vaig conèixer, Ricard Pèrz Alcaraz; ell vivia a Barcelona i jo encara estava a Manacor, amb els meus pares i germans que érem vuit i una nena que va morir als set anys, de meningitis epidèmica. Jo no estava tan enamorada com ell, però s'el veia molt bona persona i també vaig acabar, com ell, enamorada. La meva germana Assumpta, es va casar 4 anys abans que jo i ja vivia a Barcelona i després a Sant Cugat. Jordi Casamor, el seu marit i el Ricard, treballaven a "La Caixa" i éren amics, per això, les vacances d'estiu, les passava a Barcelona a casa de Jordi i Assumpta i així poguer veure al Ricard. Ell anava a Manacor, Mallorca, les vecances de Nadal i ens tornavem. Ens anavem coneixent el mateix temps que jo ajudava a la meva germana, amb els seus petits fillets, bé, els pocs ratos que el Ricard no estav
a, perquè cada dia m'anava a buscar i em portava a conèixer Barcelona, LA FONT DEL GAT, LA SAGRADA FAMÍLIA, LA PEDRERA... no paràvem de passejar. Assumpta tenia un piano que també anava practicant, recordo, que quant faltava poc, perquè el Jordi arribes a l'hora de dinar, ella l'esperava, interpretant boniques cançons, una d'elles era la dança de Tchaikowski, que a vegades ara toco jo. Seria l'any 1956 i s'els veia una parella enamorada i entrenyable que ja tenien dos petits maquíssims. Amb aquell piano jo també vaig fer els meus pinitos i Assumpta i jo acompanyàvem el Ricard, cantant cançons catalanes. Tenia veu de tenor i cantava amb molta musicalitat. Quins Temps! Temps d'anyorança.
Era molt joveneta, quant vaig conèixer, Ricard Pèrz Alcaraz; ell vivia a Barcelona i jo encara estava a Manacor, amb els meus pares i germans que érem vuit i una nena que va morir als set anys, de meningitis epidèmica. Jo no estava tan enamorada com ell, però s'el veia molt bona persona i també vaig acabar, com ell, enamorada. La meva germana Assumpta, es va casar 4 anys abans que jo i ja vivia a Barcelona i després a Sant Cugat. Jordi Casamor, el seu marit i el Ricard, treballaven a "La Caixa" i éren amics, per això, les vacances d'estiu, les passava a Barcelona a casa de Jordi i Assumpta i així poguer veure al Ricard. Ell anava a Manacor, Mallorca, les vecances de Nadal i ens tornavem. Ens anavem coneixent el mateix temps que jo ajudava a la meva germana, amb els seus petits fillets, bé, els pocs ratos que el Ricard no estav
dissabte, 25 d’abril del 2020
divendres, 24 d’abril del 2020
RECORDANT.
Fá més d'un mes que estic a casa confinada, per el ditxós virus maligne, coronavirus o COVID-19.
Es propaga ràpidament i encara més, a les persones grans. Es considera, per l'edat, que sóc una persona gran, encara que no tinc cap patologia, si no compto amb el lumbago i mal d'esquena.
Estar a casa està bé, no em falta de res i els meus fills són molt estrictes i de moment no em deixen sortir i a més, el meu net Edgar, em fa la compra.
Amb tot aquest confinament, no acabo de concentrar-me i el que mes recordo es la meva mare a Manacor, Mallorca. Era una persona entranyable. Doña María Perelló Tries. No havia estudiat música, però la música la tenia a ella i sempre cantava, mentre anava ocupada amb les feines de la casa.
Ella volia que les seves filles toquessin el piano i les meves germanes Margot i Assumpta van començar a aprendre solfeig, amb una professora que es deia Juana Mora, parenta del meu pare per part de l'oncle Francesc Forteza. A casa teniem un piano vell que era de les tietes que havien entrat a un convent per monges. Jo el ser la petita de la casa, només vaig conèixer la tieta Catalina que era de clausura a Cistierna, on allà es deia "Sor María Beatriz del niño Jesus".
Es propaga ràpidament i encara més, a les persones grans. Es considera, per l'edat, que sóc una persona gran, encara que no tinc cap patologia, si no compto amb el lumbago i mal d'esquena.
Estar a casa està bé, no em falta de res i els meus fills són molt estrictes i de moment no em deixen sortir i a més, el meu net Edgar, em fa la compra.
El dimarts passat, des la farmàcia em va trucar per dir que la farmacèutica em portaria el paquet (però no obris la porta àvia!) A les dues de la tarda, va trucar a baix la Montse, la apotecària, portant les poquetes medicines que necessito. Ella em va demanar que obrís (no passa res, porto un desinfectant). Semblava un marcià, tan ben equipada i amb un esprai, va esquitxar tot el que va poder i a mi també.
Amb tot aquest confinament, no acabo de concentrar-me i el que mes recordo es la meva mare a Manacor, Mallorca. Era una persona entranyable. Doña María Perelló Tries. No havia estudiat música, però la música la tenia a ella i sempre cantava, mentre anava ocupada amb les feines de la casa.
Ella volia que les seves filles toquessin el piano i les meves germanes Margot i Assumpta van començar a aprendre solfeig, amb una professora que es deia Juana Mora, parenta del meu pare per part de l'oncle Francesc Forteza. A casa teniem un piano vell que era de les tietes que havien entrat a un convent per monges. Jo el ser la petita de la casa, només vaig conèixer la tieta Catalina que era de clausura a Cistierna, on allà es deia "Sor María Beatriz del niño Jesus".
El piano vell, va esser molt ben aprofitat i les meves germanes anaven avançant i jo també volia, només tenia 8 anys, però no podia esperar més. M'agradava sentir-les. Jo volia ésser igual.
Demà seguiré amb un altra entrada.
A les 7'30 tinc una vídeoconferència amb tots els fills i nets.
FINS DEMÀ.
24- 3 -2020
La meva mare (sa mamà) a la que jo enyoro tant, per les tardes s'asseia a la camilla de la saleta, on hi havia el piano, i ens deia... me voleu donar un concert? i hi anavem les tres, contentes de que algú ens escoltés.
La meva mare (sa mamà) a la que jo enyoro tant, per les tardes s'asseia a la camilla de la saleta, on hi havia el piano, i ens deia... me voleu donar un concert? i hi anavem les tres, contentes de que algú ens escoltés.
Cada una volia ser la primera, encara que no sabiem, que sa mamà ho feia per escoltar-nos i el mateix temps, estudiéssim. El meu pare estava a l'habitació del primer pis i si sentia una nota falsa, sentíem tres copets de bastó, que ja sabíem lo que volia dir.
Quina cosa més bella!
dijous, 23 d’abril del 2020
DUES TROBADES; ANUL·LADES
El Ricard, fa molts anys que està abonat a l'Òpera del "LICEU" i te el mateix abonament que tenia el seu pare Ricard Pérez Alcaraz que anava al Liceu des que tenia 16 anys. RICARD, porta molt bé aquest curs, que tracta de visualitzar amb una pantalla bocins d'òperes més famoses, amb els millors cantants, fent una explicació de cada cosa. L'ultim dia.
"Luccia de Lamermour" el maquíssim CONCERTANT.
Te seguidors com Albert i Josep Lluís Ruiz, entre altres que també van a MÚSICA, són persones que entenen molt de cant i dona gust sentir-los debatre amb el Ricard amb entusiasme.
La segona trobada era "FEM MÚSICA" i en aquest cas havíem preparat un recital de piano, per Elena Fuster, començant explicant, la vida dels compositors que interpretava, com MOZART, LISZT, TURINA, BACH, MENDELSSOHN....
No ens vam poder presentar per la PANDÈMIA del Virus COVID-19, un virus que es propaga molt fàcilment i estem tots confinats a casa.
Com he dit abans sembla que el món s'ha parat.
Demà seguiré amb un altra entrada. FINS DEMÀ.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)